Home


La reproducció

CONSULTA VETERINÀRIA per Veterinaris Montuïri

REPRODUCCIO I

Dra. Rosa Fàbregas - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Hem rebut al nostre correu electrònic alguns suggeriments sobre temes que es podrien tractar en aquest apartat. Gràcies per la vostra resposta i el vostre interès! Els anirem desenvolupant i editant així com els tinguem preparats. Un dels que veiem que suscita més interès és tot el que està relacionat amb el món de la reproducció de les vostres mascotes. Preguntes com ara: Quant de temps dura la gestació d’una cussa? Quina edat és millor esterilitzar una moixeta? Quina diferència hi ha entre una castració i una vasectomia? se’ns formulen tot sovint. Idò aquestes i d’altres conformaran el gruix d’aquest article. Per tant no pretén ser una classe magistral sobre un tema sinó una informació en to col.loquial sobre un tema d’interès general. La matèria es prou extensa i després d’intentar comprimir-ho tot el que hem pogut hem decidit dividir-ho en dues parts.

 

 

Introducció

Només dues línies sobre l’aparell reproductor dels nostres animals. Ens centrarem en l’espècie canina i felina (cans i moixos) que com sabeu són mamífers. Hi ha petites diferències amb rosegadors (conills, hamsters, ratolins...) i mustèl.lids (fura, mostel…), però aquestes diferències són més grans si les comparem amb ocells, rèptils i amfibis que com sabeu són ovípars i no hi ha una gestació dins la matriu de la mare.

En el cicle reproductiu dels cans i moixos podem diferenciar unes fases que ens serviran com a guió per a ordenar les preguntes que ens heu fet:

  1. La gestació

  1. El part

  1. La maduració sexual i la fertilitat.

  1. El cicle sexual o estral de la femella

  1. La monta

En el primer article abordarem els dos primers apartats i deixarem els altres tres per al segon article.

 

Gestació

Començàvem l’article amb una pregunta molt comuna: Quant de temps dura la gestació d’una cussa i d’una moixa? La d’una cussa dura de 57 a 70 dies. Depèn de la raça i del moment que ovuli. La norma és que quan més gran és la raça més llarga es la gestació, però sempre dins d’aquests límits. La gestació de la moixa oscil.la menys perquè la monta indueix l’ovulació, però va dels 64 als 71 dies segons l’individu. La mitjana estaria en els 66 dies. Aquesta dada és important per preveure el moment del part. Per tant és important anotar en un calendari quan es va produïr la monta (de vegades n’hi ha més d’una).

La gestació és un procés natural, però quines atencions especials requereix la futura mare? Bàsicament pot dur una vida normal, però hem de modificar la seva alimentació perquè ara ha de menjar per a ella i per als seus fills. Es recomana una dieta més grassa, amb més calç i vitamines. La manera més fàcil és donar un complex vitamínic complert i un pinso de primera edat (per a cussó o moixet segons l’espècie). Deixeu que el vostre veterinari vos aconselli. No tornarem a canviar l’alimentació fins que s’hagin desmamat els petits i la mare hagi recuperat el seu pes inicial. Una alimentació deficient pot conduïr la mare a un debilitament general i del sistema de defenses que comprometin la gestació, el part i la salut de la mare. A les darreres dues o tres setmanes de l’embaràs, la panxa de la mare ja es nota molt i no convé que faci molt d’exercici. Ens referim a cans de caça, de competició o que tinguin una activitat física important.

Quan cal visitar el veterinari?

Quan sospitem l’embaràs perquè sabem quan ha estat la monta podem confirmar la gestació amb una ecografia a partir de les 3 setmanes d’edat. Si això no ens preocupa podem esperar dues setmanes més i comprovar en tots dos casos la viabilitat dels embrions i fetus. El veterinari comprovarà la seva mesura per a estimar el temps de gestació, el batec cardíac i estimarà la quantitat de fillets que duu. Una setmana abans del moment del part és covenient repetir la visita per a estimar amb més fiabilitat quants petits han de néixer. Aquesta vegada mitjançant una radiografia.

Part

Durant les visites al veterinari ja haurem calculat la data estimada del naixement. També ens hauran explicat en quins casos ens hem de preocupar i acudir a la clínica. Podem saber quan naixeran els petits? Prendre la temperatura rectal de la mare és una bona èina de predicció. Està comprovat que entre les 24 i les 48 hores abans del part la temperatura baixa aproximadament un grau. Per tant si fa uns dies que tenim lectures de 38,5º© (per exemple) i de repent passem a 37,5º©, el moment ja s’acosta. En les moixetes això és més difícil de fer perquè no es deixen i el valor de predicció no és tant fiable. Per contra quan falten entre 24-48 hores pel part acostumen a deixar de menjar. Quan arriba el moment del part la femella està més inquieta. Respira més agitadament, sovint amb la boca oberta. Algunes cerquen un racó tranquil i d’altres (generalment les primerenques) volen la companyia de l’amo perquè se senten estranyes. Aquesta primera fase del part pot durar de 6 a 12 hores. Hem de fer alguna cosa? Convé que facilitem un entorn tranquil i còmode per al part. Si no ho fem així segurament elles en triaran un altre de millor. Un exemple seria el recó sota una escala o dins una habitació que no sigui de pas. No ha d’haver-hi molt de moviment ni renou. La temperatura ha de ser agradable i posarem cartrons o roba vella que absorveixin els fluids naturals del part i aïllin del terra.

Cal anar al veterinari?

En general no, però cal saber què és anormal en un part per saber quan hem d’acudir a la clínica. La segona fase del part coincideix amb l’inici de contraccions franques. La temperatura es normalitza (o sigui que puja). És normal que passin bastantes hores abans que no neixi cap petit, però és convenient acudir al veterinari si han passat 12 hores des que s’ha iniciat la fase I del part i no ha passat res. Des del moment que es trenquen les aigües i la mare comença a apretar de manera constant (se’ls posa la panxa dura i de vegades fan renous d’esforç o adapten postures que recorden la defecació) no hauria de passar més de dues hores, igual que entre cussons no acostuma a passar més d’una hora, però en les moixetes la durada és més irregular i poden arribar a passarne fins a dotze. És freqüent que neixin cada vint o trenta minuts. Si no és així val més passar-se per prudent i telefonar al nostre veterinari. De vegades cal que el veterinari ingressi la partera per ajudar-la a parir i passat un temps prudencial de vegades cal practicar una cessàrea. Algune races com el bulldog gairebé sempre tenen problemes de distòcia (part difícil). En aquest casos SEMPRE cal estar en contacte amb el veterinari. Són races que gairebé sempre neixen per cessàrea. Algunes races de moix, com els perses també poden tenir més problemes.

I si neixen normalment, hem de fer algna altra cosa? Normal voldrà dir que el nombre de fills és el mateix que havia sortit a la radiografia, que la mare s’ha quedat tranquila i que els moixets/ cussets mamen bé. De vegades hem d’ajudar-los un poc. Si hem assistit al part convé que prenguem nota de si la mare s’ha menjat les placentes que de vegades surten uns minuts després que el petitó. Són les bosses i estructures (una massa carnosa) que acompanyen el nadó. Les mares primerenques no saben gaire què han de fer i està bé que aferrem els petitons a les mametes que normalment ja han de tenir llet. Hem de vigilar que no els mosseguin ni els aixafin, PERÒ NO HEM D’AGOBIAR LA MARE. D’una manera semblant al que passa amb les mares humanes, tot això vol un poc d’intimitat. Per tant també ens haurem de contenir i no estar agafant contínuament els petitons. Si ho fem pot ser que la mare decideixi endur-se’ls a una altra banda o si no té opció se’ls pot arribar a menjar. Aquesta conducta s’ha d’entendre com a un mecanisme de defensa dels petits. Malgrat que ens costi d’entendre la mare “amaga” els seus fill d’una manera prou definitiva perquè perceb que estan amenaçats. Òbviament és una experiència desagradable i en la manera del possible he d’evitar que succeeixi contenint la nostra eufòria o la dels nostres fills petits. Cal tenir en compte que l’instint maternal també pot manifestar- se en un canvi de caràcter que fa que la mare pugui reaccionar de forma agressiva si molestem l‘entorn del niu.

Si tot ha anat bé convé que visitem el nostre veterinari en les properes 24 hores per comprovar que no ha quedat retingut cap fill ni cap placenta, cosa que comprometria la salut de la mare i que a més contaminarà la llet i produïrà la mort dels nounats.

Com ja avançàvem al començament de l’article ens han quedat al tinter tres dels cinc punts que ens haviem marcat com a guió. Per tant els desenvoluparem en una segona entrega que titularem REPRODUCCIÓ II.

Oriol Puig
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Algunes adreces d’interès
www.affinity-petcare.com/cat/htm/perros/adultos/adultos_casos_embarazada.asp
www.affinity-petcare.com/cat/htm/gatos/gatos_adultos/adultos_salud_08_embarazada.asp
www.affinity-petcare.com/cat/htm/gatos/gatos_adultos/adultos_salud_09_parto.asp
http://www.mascotasyhogar.com/mascotas/perros/reproduccionycachorros/