Home


La Reproducció II

Reproduccio II

CONSULTA VETERINÀRIA per Veterinaris Montuïri

REPRODUCCIO II

Dr. Oriol Puig - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Aquesta és la segona part de l’article que vàrem presentar al número de novembre de l’Observador. Com recordareu en aquella primera part vam tractar la gestació i el part de les vostres mascotes. Vam agrupar en dos capítols algunes preguntes que ens havieu fet arribar a través del correo electrònic o directament a la consulta. En aquesta segona part seguirem aquell índex i tractarem els tres capítols que mancaven: la maduració sexual i la fertilitat, el cicle sexual de la femella i el muntament.

 

 

La maduració sexual i la fertilitat

A quina edat maduren sexualment les nostres mascotes? En general quan més petits són de mida abans comencen a ser fèrtils. Un moixet pot començar entre els cinc i sis mesos i una gran danès als nou mesos. Depèn de l’individu, de la seva genètica, de la seva nutrició i de la llum entre d’altres coses, però ens movem en un període que va dels sis als nou mesos en termes generals.

Quins canvis apreciem? En el mascle és el despertar de la seva líbido. Demostren interès per les femelles en zel, per bé que hi ha altres canvis en el seu comportament (guarden més, intenten cercar un lloc en la seva jerarquia social,etc). A les femelles augmenta el tamany de la vulva que després del primer zel ja no tornarà a ser tant petita com quan era cussona igual que passa amb els mugrons. L’esdeveniment del primer zel culmina aquests canvis.

Pot quedar embaraçada una femella durant el primer zel? Sí, però no és recomenable. Igual que per a una nina adolescent la capacitat arriba abans que s’hagin desenvolupat complertament a nivell físic. Els canvis que suposa un embaràs requereixen que la mare tingui l’esquelet, la musculatura i la seva complexió formades de forma definitiva. La fertilitat en els primers zels és més baixa igual que en els mascles (que tenen un tant per cent d‘espermatozous viables més baix per inmaduresa), però la possibilitat de quedar embaraçada existeix com alguns de vosaltres haureu comprovat.

Es pot fer avortar una cussa o una moixa? Existiexen diversos productes hormonals que permeten interrompre l’embaràs de les nostres mascotes, però no tots són iguals. Tots tenen efectes secundaris i la nostra prioritat a l’hora de seleccionar-ne un és que no representi un risc per a la mare. El que més s’usa passa per administrar dues injeccions a la mare gestant amb una diferència de 24 hores. L’efectivitat del producte és bona, però disminueix com més dies d’embaràs transcorren.

Podem fer alguna altra cosa per a prevenir l’embaraç no desitjat? Sí, i sens dubte és la més recomenable: l’ESTERILITZACIÓ de les notres mascotes. La castració del mascle consisteix en l’extirpació quirúrgica dels dos testicles. Darrerament disposem un producte injectable de tipus hormonal que provoca una “castració” química temporal. Això comporta que el mascle no tant sols no pugui reproduïr-se, sinó que deixi de comportar-se com a tal (perden la necessitat de marcar el territori, se’ls suavitza el carácter i no tenen interès per les femelles en zel). Quan practiquem una vasectomia només extirpem una part del conducte que duu els espermatozous a l’exterior i per tant l’animal no perd el seu comportament masculí. Pel que fa a les femelles també hi ha més d’una modalitat entre les que citarem la ovariectomía, que consisteix en l’extirpació dels ovaris amb un efecte comparable al de la castració; i la ovariohisterectomia en la que a més dels ovaris també eliminem l’úter de la femella.

 

El cicle sexual de la femella

La pregunta més habitual que ens plantegeu a la consulta és les cusses també tenen la regla? La resposta és que tenen cicle sexual, però que no és com el de les dones. La diferència principal és que només esdevé dos cops l’any i que la còpula només es produeix en un moment determinat dels cicle. La resta de l’any la femella no permetrà que el mascle la munti. Per tant el cicle és de tipus estral o zel i no menstrual com ocorre amb els humans.

Generalment els zels vénen cada 5 ó 6 mesos i en podem fer una predicció per evitar que la femella contacti amb mascles i evitar així el risc d’embaraç. El sagnat vaginal es perllonga de vegades fins a dues o tres setmanes sense que això representi un problema. També hi ha variacions en el color de les pèrdues. Va des d’un vermell intens que es pot confondre amb la sang fins a un to rosat molt més diluït. La segona gran variació amb el cicle menstrual és que el sagnat és previ a l’ovulació i que generalment la femella es deixa muntar posteriorment. Com tots sabreu el sagnat en les senyores esdevé un cop el cicle arriva a la seva fí sense possibilitat que hi hagi fertilització. Per a tot el que hem dit hi ha, és clar, excepcions, però descriu el que els passa a la majoria de cussetes.

Les moixetes no tenen un sagnat apreciable, però el seu comportament és molt diferent quan van de moixos. Meulen d’una manera molt particular (de vegades hom pense que es tracta d’un nadó que plora) i a tota hora per a desesperació de propietaris i veïnats. Això no és més que un reclam pels mascles que acudiran a la crida de vegades des de molt enfora. És comú, aleshores, veure i sentir bregues entre aquests mascles en competència per poder realitzar la còpula.

Les moixetes queden gairebé sempre prenyades després del muntament perquè n’indueix la ovulació. Aquest fenomen no es produeix amb les cusses que tenen un índex de fertilització al voltant del 60%.

Els mascles tenen zel? No, no en tenen com a tal, però responen als estímuls de les femelles. La reproducció de l’espècie sempre és una prioritat i abandonen altres activitats per realitzar-ho. És freqüent que vulguin escapar de casa, que deixin de menjar i que demostrin un carácter molt més inquiet. Si dos o més cans entren en competència per una femella les bregues són inevitables. Una vegada més es correspon amb un fenòmen de selecció natural. El mascle més fort (o de vegades el més polissó) són els que podran tenir la femella. Com que els zels de les cusses acostumen a agrupar-se al voltant dels mesos de desembre-febrer i de juny-agost és comprensible que hom pugui pensar que són els mascles els qui tinguin un cicle sexual, però ja hem vist que no és així.

Hi ha mètodes anticonceptius per a cans i moixos? Sí, però s’han d’utilitzar amb molta cautela. Es tracta de productes hormonals que alteren el cicle natural de la femella. El veterinari els aplica en forma injectable després de comprovar que la femella està preparada per a rebre’ls. Una injecció fora de temps pot produïr canvis perjudicials per a la femella que pot acabar tenint una infecció de matriu. Comprendreu que des de la nostra consulta desaconsellem l’ús d’aquests productes en forma de comprimits de forma no controlada.

 

La còpula

També s’anomena muntament i es produeix només en un moment determinat del cicle estral de la femella. En els cas de les cusses l’ovulació estimula la femella a deixar-se muntar i en el de les moixetes és a la inversa (la còpula desencadena la ovulació). En tots dos cassos hi ha tres fases: una fase prèvia d’aproximació o preparació, la còpula propiament dita i la separació. Veurem que hi ha petites diferències entre cans i moixos.

La fase prèvia ve a ser una mena de tanteig. La femella no es deixa muntar de tot d’una. Un cop escollit el mascle que la fertilitzarà (si és que n’hi havia més d’un) s’estableixen una sèrie de jocs que contribueixen a l’excitació dels mascle. En l’espècie felina aquesta fase preliminar és més curta i un poc més violenta. Els cans i cusses pareix que juguen i s’alcancen.

En un moment determinat d’aquest procés el mascle intenta muntar la femella. De vegades hi ha diversos intents fins que “inmovilitza” la femella. Els cans empleen les seves extremitats anteriors per a retenir-les per les anques i els moixos mosseguen el clatell de la femella mentre hi pugen literalment al damunt (figures 1 i 2). La còpula dels moixos és curta, però la dels cans s’allarga en una fase de separació.

Tant els felins com els canins tenen un os que incrementa la rigidesa del penis durant l’erecció. En el cas dels cans aquest os dificulta els buidat sanguini del penis després de l’ejaculació per la qual cosa és freqüent veure’ls aferrats cadascun d’ells mirant en setit contrari tot esperant poder-se desferrar. Hom creu que això és un fenomen que asegura l’arribada de l’esperma a bon destí tot segellant la sortida vaginal.

 

Es poden realitzar inseminacions artificials? Sí. És una pràctica habitual en medicina veterinària i més comuna en l’espècie canina. De vegades la femella i el mascle no són compatibles o el mascle no és experimentat per la qual cosa el veterinari intervé per a asistir el procés. La primera part consteix en la recollida de la mostra d’esperma. S’acostuma a realitzar en presència d’una cussa i s’emplea un recipient adient per a la recolecció en condicions de la mostra. Tot seguit el veterinari l’analitza al laboratori. Bàsicament es valora mitjançant el microscopi la quantitat d’espermatozous de la mostra i la viabilitat (motilitat) d’aquestes cel. lules. Si la mostra és apropiada s’introdueix per sonda dins l’úter de la cussa i se n’assegura l’arribada.

Esperem que les informacions que us hem detallat en aquests dos articles vos hagin agradat. Recordau que no són més que un resum de les preguntes que més habitualment ens feu. Si en teniu d’altres no dubteu a consultar-ho al vostre veterinari o a nosaltres via email.

 

Oriol Puig
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

 

Algunes adreces d’interès

 

http://gatos.mascotia.com/cuidados-del-gato/reproduccion/el-celo-y-apareo-en-los-gatos.html

 

http://perros.mascotia.com/cuidados-del-perro/reproduccion/celo-y-acoplamiento.html

 

http://perros.mascotia.com/cuidados-del-perro/reproduccion/castracion-en-machos.html

 

http://perros.mascotia.com/cuidados-del-perro/reproduccion/castracion.html

 

http://www.virbac.es

 

http://www.tuperro.com

 

http://www.jmacelia.com/tema69.html

 

http://www.parasaber.com/mascotas/perros/proteccion-animal/control-de-la-reproduccion/articulo/perros-reproduccion-tecnicainseminacion-monta-copula-artificial