LLUCMAJOR

Cardenal Rossell nº 103, baixos
07620 - Llucmajor
Tel/Fax: 971 661 378
Urgències: 971 661 378

NOVETAT

ALGAIDA

MONTUÏRI

El nostre servei nou MUTUAVET.

Carrer del Rei, 5
07210 Algaida
Tel/fax: 971.66.59.22
Urgències: 971.66.13.78

Camí de Ca’n Tamos, s/n
07230 Montuïri
Tel/fax: 971.646.649
Urgències: 971.66.13.78


Home


Per què esterilitzar un moix?

 

De ben segur que alguna vegada us haureu fet aquesta pregunta si sou propietaris d'un moixet o moixeta. Doncs bé, n'hi ha més d'un de motiu. Però anem a pams. Analitzarem els avantatges per separat.

Mascles: Els dos principals motius són el marcatge i la grandària del territori.

Els moixos mascle en arribar a la maduresa sexual tenen la necessitat de definir el seu territori. Es coneixen quatre maneres de marcatge:   amb orina, amb femta, amb les glàndules que hi ha entre els dits (ho fan quan graten i s'esmolen les ungles) i amb les glàndules que tenen devora les galtes (ho fan fregant el lateral de la cara contra algun objecte).

Si castrem un mascle reduïm la necessitat de marcatge i està comprovat que en la majoria de cassos deixen d'orinar i defecar per a aquest motiu. Per suposat que entren en joc altres factors, però això ja seria tema per a un altre article!!

Si castrem un mascle es redueix la dimensió del seu territori en un 90%. I és que un moix pot tenir de mitjana un quilòmetre quadrat de territori si no està castrat. El problema és que com més gran és el territori, majors són les possibilitats que entri en conflicte amb d'altres mascles (bregues), que pateixi accidents de trànsit o que un veïnat sense escrúpols li pugui fer una injustícia. Reduïr el territori equival a millorar la seva seguretat.

 

 

 

Femelles: Els dos principals motius són impedir que facin cria i evitar el seu comportament quan van de moixos.

Quan una moixeta té el zel necessita atreure l'atenció d'un mascle per satisfer les seves necessitats fisiològiques. Segurament sabeu a què em refereixo. Tenen una manera de maular molt particular. Recorda el plor d'un infant petit. El problema és que no té aturall!

D'altra banda si al final aconsegueix aparellar-se s'acaba un problema, però en comença un altre:  dos mesos mes tard es presentarà a casa amb un nova família (de mitjana solen fer 5 moixets per ventrada i poden quedar embarassades fins a quatre vegades l'any!

Les alternatives que existeixen són tractaments hormonals abans del zel o per a forçar l'avortament. En tots dos cassos el risc de tenir efectes secundaris és molt major que amb la espècie canina. És fàcil que les moixetes tinguin infeccions de matriu i tumors de mama (en l'espècie felina el 90% seran malignes). Per tant aquests tractaments no són gens recomanables.

La millor alternativa és l'esterilització. La castració en el cas del mascle és una cirurgia menor que pot realitzar-se amb sedació i anetèssia local. L'animal serà estèril a les 72h i el seu comportament anirà canviant durant les setmanes següents a l'operació. Recomanem realitzar la castració entre els cinc i el sis mesos, igual que en les femelles. La tècnica en el cas de les femelles és la ovariectomia si només extreiem els ovaris o la ovariohisterectomia si també eliminem la matriu. Un cop feta l'operació, l'efecte serà per a tota la vida i no caldrà tornar-hi a pensar més.

Per a més informació, clica aquí

 

Preguntes i afirmacions freqüents sobre la leishmaniosi

 

Aprofitem aquest espai de la nostra pàgina web per reflectir algunes preguntes i dubtes que ens feu els propietaris amb cans malalts de leishmaniosi. Esperem que us ajudin a entendre millor la malaltia.

 

Pot encomanar-se la malaltia a un altre o ca o persona si toquem un ca malalt o si ens llepa?

La resposta és NO. La única manera de transmissió és indirecta. És a dir, cal que un mosquit de l’espècie Phlebotomus (a Mallorca les anomenem beates) intervingui picant primer un animal malalt i després un individu sà. A més, el contagi no pot ser immediat perquè la leishmania ha de patir una transformació dins el propi mosquit.

Així, em pot picar un mosquit a mi?

En aquest cas la resposta és SÍ. De fet el més probable és que si qualcú fa més d’un any que viu a Mallorca o hi ha passat els mesos d’estiu ja hagi estat picat per alguna “beata” que dugués la malaltia.
Per sort la majoria de persones tenim un sistema immunitari competent. Això vol dir que les nostres defenses poden eliminar el paràsit i que d’aquesta manera no patim la malaltia. Per desgràcia moltes races de ca no són tant competents en aquest sentit i convé que ens assegurem que no la tenen fent una anàlisi al menys un cop l’any.

M’han dit que si un ca contrau la leishmaniosi es mor.

La resposta és rotundament NO. Si un ca contrau la malaltia pot arribar-se a morir si no el tractem i per això és important detectar-la abans que no causi desperfectes irreparables.
Quan un test de detecció de leishmaniosi dóna positiu hem d’ampliar les anàlisis de sang i orina per determinar la gravetat de la malaltia. El pronòstic per a la nostra mascota i la pauta de tractament canvien en funció d’aquest resultats.

Quan un ca té les ungles llargues té leishmaniosi.

No sempre és així, però molts cans amb leishmaniosi les hi tenen. Cal tenir en compte, però, que en general les ungles creixen SEMPRE al llarg de la vida de l’animal. Si per algun motiu (sedentarisme, impossibilitat per moure’s, trispol llis o de rajola…) no les poden gastar, el resultat serà que creixin més del que és normal.
En tot cas, si detectem aquest símptoma o d’altres com falta de pèl al volant dels ulls, aprimament, descamació de la pell (caspa o seborrea); més val acudir al veterinari per descartar la possibilitat que tingui leishmaniosi.

Es pot curar la leishmaniosi?

Sí que es pot curar, si entenem com a curar l’eliminació de la leishmania del cos de l’animal, cosa que comprovem amb diferents anàlisis de sang i moll d’os quan hem acabat els tractaments. El que no podem reparar de vegades és el què ha malmès la malaltia (per exemple problemes de ronyó, a les articulacions o als ulls) que faran que l’animal quedi més delicat i que hagi de prendre dietes especials o algun medicament.

Com podem prevenir que la nostra mascota s’encomani?

Hi ha productes repel•lents que dificulten que el Phebotomus (beata) piqui les nostres mascotes. N’hi en forma de pipeta i en forma de collar. També podem fer que els animals no passegin a les hores que més mosquits hi ha (posta de sol) ni dormin a la intempèrie.
Finalment existeix el que anomenem detecció precoç. Consisteix en realitzar un o dos anàlisis anuals per comprovar si el nostre ca ha agafat la malaltia. Detectar-la de manera incipient augmenta l’èxit del tractament perquè el paràsit no ha tingut temps d’afectar greument l’animal.

Quins tractaments existeixen per curar la malaltia?

S’han assajat molts medicaments. Alguns han donat respostes bones, d’altres parcials i moltes no aporten gairebé res. Només anomenaré les que funcionen bé. A les nostres clíniques les utilitzem soles o en combinació segons la situació de l’animal i dels seus propietaris:

  • Miltefosina (Milteforan): és un xarop pensat exclusivament per a medecina veterinària. Es dóna una sola vegada al dia durant vint-i-vuit dies.
  • Antimoniat de meglumina (Glucantime): s’aplica en forma d’injecccions una o dues vegades al dia durant 4-6 setmanes o més.
  • Alopurinol: es dóna en forma de pastilla dues vegades al dia durant molt de temps. Generalment es combina amb la miltefosina o amb l’antimoniat de meglumina.

Quin seguiment de la malaltia s’ha de fer?

Durant el període de tractament el veterinari ha de veure que els medicament s’apliquin correctament i que la resposta del pacient sigui la correcta (control dels símptomes i dels possibles efectes secundaris). És freqüent que no es comencin a veure millores fins a la segona o tercera setmanes de tractament.
Quan la mascota rep l’alta seguirem fent controls periòdics durant el primer any per detectar una possible recaiguda mitjançant l’exploració clínica i les anàlisis de sang i orina. Posteriorment recomanem un o dos controls anuals com a qualsevol altra  mascota aparentment sana.

Si us voleu informar de en què consisteix la nostra campanya per a la detecció precoç de la leishmaniosi, cliqueu aquí

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 7 de 11

Accés usuaris

Usuaris