LLUCMAJOR

    Cardenal Rossell nº 103, baixos
    07620 - Llucmajor
    Tel/Fax: 971 661 378
    Urgències: 971 661 378

    NOVETAT

    ALGAIDA

    MONTUÏRI

    El nostre servei nou MUTUAVET.

    Carrer del Rei, 5
    07210 Algaida
    Tel/fax: 971.66.59.22
    Urgències: 971.66.13.78

    Camí de Ca’n Tamos, s/n
    07230 Montuïri
    Tel/fax: 971.646.649
    Urgències: 971.66.13.78


    Home


    Un nou membre a la família

     

    La família ha augmentat i té un nou membre: un moixet jove de pocs mesos, salta per tota la casa i ja ha intentat més d’una vegada escalar per les cortines. Li hem comprat una safata per la sorra, que usa des del primer dia com si algú l’hagués ensenyat, una cuneta  i un aliment de qualitat per gatets en creixement… Però… que podem fer perquè es mantengui sa?

    Potser l’hem agafat d’una família que n’havia fet cria, o d’un refugi, o potser l’hem recollit del carrer, en qualsevol cas, l’haurem de dur al veterinari perquè li facin una primera revisió. Els gatets petits es contagien a través de la llet de la mare dels cucs redons (aquells que semblen espaguetti), així que encara que no hagi tengut contacte amb altres animals és necessari desparasitar-lo. A més si ve del carrer o d’un refugi és possible que estigui malalt o tengui diarrea i s’hauran d’analitzar les deposicions per saber si té altres paràsits. També s’haurà de posar algun producte per a les puces i pels àcars, els gats són molt sensibles als antiparasitaris, així que és important assegurar-nos que el producte usat és adequat per l’edat i el pes del moixet.

    L’altre perill del qual hem de protegir el nostre moixet són les malalties víriques que es transmeten entre els gats i poden arribar a ser molt greus en els gatets joves. Abans de començar amb la vacunació és necessari que el veterinari hagi fet una primera visita al moixet per assegurar-nos de que està sa i per desparasitar-lo, tant per puces i paparres com per cucs intestinals, ja que si està malalt o parasitat les vacunes no fan l’efecte desitjat.

    Les vacunes en el gat es posen a partir de les 8 setmanes, que és quan desapareix la protecció que transmet la mare als moixets. La primera vacuna que es posa el protegeix enfront de l’herpesvirus, el calicivirus, la panleucopenia i la clamidia, una bactèria que s’associa amb l’herpesvirus i el calicivirus per provocar el que es coneix com a Complexe respiratori felí. Aquesta vacuna es repeteix a les 12 setmanes. En cas de gatets amb més risc d’infecció, aquells que viuen a refugis o que poden estar en contacte amb gats del carrer no vacunats, es pot posar una tercera dosis.

    La segona vacuna és la de la leucèmia. Abans de posar-la és recomanable fer un test de leucèmia per saber si el moixet ja està infectat. D’aquesta vacuna també se'n posa una segona dosis després de quatre setmanes. Les vacunes es repeteixen després un cop a l’any per assegurar que es manté un nivell d’anticossos correcte per protegir el moixet.


    Una vegada el nostre moixet està vacunat i desparasitat per primera vegada, hem de recordar que l’hem de seguir desparasitant periòdicament, cada 3 mesos per cucs intestinals, o fins i tot més sovint si és dels que cacen petits animalets, i per puces i paparres mensualment. I quan arribi a la pubertat, sobre els 6 mesos haurem de pensar en la esterilització

    Si penses adoptar un moixet o ja el tens a casa, consulta’ns per saber el que necessita en qüestió d’alimentació, vacunació i desparasitació per créixer sa.

    Per a més informació, clica aquí

     

    Per què esterilitzar un moix?

     

    De ben segur que alguna vegada us haureu fet aquesta pregunta si sou propietaris d'un moixet o moixeta. Doncs bé, n'hi ha més d'un de motiu. Però anem a pams. Analitzarem els avantatges per separat.

    Mascles: Els dos principals motius són el marcatge i la grandària del territori.

    Els moixos mascle en arribar a la maduresa sexual tenen la necessitat de definir el seu territori. Es coneixen quatre maneres de marcatge:   amb orina, amb femta, amb les glàndules que hi ha entre els dits (ho fan quan graten i s'esmolen les ungles) i amb les glàndules que tenen devora les galtes (ho fan fregant el lateral de la cara contra algun objecte).

    Si castrem un mascle reduïm la necessitat de marcatge i està comprovat que en la majoria de cassos deixen d'orinar i defecar per a aquest motiu. Per suposat que entren en joc altres factors, però això ja seria tema per a un altre article!!

    Si castrem un mascle es redueix la dimensió del seu territori en un 90%. I és que un moix pot tenir de mitjana un quilòmetre quadrat de territori si no està castrat. El problema és que com més gran és el territori, majors són les possibilitats que entri en conflicte amb d'altres mascles (bregues), que pateixi accidents de trànsit o que un veïnat sense escrúpols li pugui fer una injustícia. Reduïr el territori equival a millorar la seva seguretat.

     

     

     

    Femelles: Els dos principals motius són impedir que facin cria i evitar el seu comportament quan van de moixos.

    Quan una moixeta té el zel necessita atreure l'atenció d'un mascle per satisfer les seves necessitats fisiològiques. Segurament sabeu a què em refereixo. Tenen una manera de maular molt particular. Recorda el plor d'un infant petit. El problema és que no té aturall!

    D'altra banda si al final aconsegueix aparellar-se s'acaba un problema, però en comença un altre:  dos mesos mes tard es presentarà a casa amb un nova família (de mitjana solen fer 5 moixets per ventrada i poden quedar embarassades fins a quatre vegades l'any!

    Les alternatives que existeixen són tractaments hormonals abans del zel o per a forçar l'avortament. En tots dos cassos el risc de tenir efectes secundaris és molt major que amb la espècie canina. És fàcil que les moixetes tinguin infeccions de matriu i tumors de mama (en l'espècie felina el 90% seran malignes). Per tant aquests tractaments no són gens recomanables.

    La millor alternativa és l'esterilització. La castració en el cas del mascle és una cirurgia menor que pot realitzar-se amb sedació i anetèssia local. L'animal serà estèril a les 72h i el seu comportament anirà canviant durant les setmanes següents a l'operació. Recomanem realitzar la castració entre els cinc i el sis mesos, igual que en les femelles. La tècnica en el cas de les femelles és la ovariectomia si només extreiem els ovaris o la ovariohisterectomia si també eliminem la matriu. Un cop feta l'operació, l'efecte serà per a tota la vida i no caldrà tornar-hi a pensar més.

    Per a més informació, clica aquí

     
    << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

    Pàgina 7 de 11

    Accés usuaris

    Usuaris