LLUCMAJOR

    Cardenal Rossell nº 103, baixos
    07620 - Llucmajor
    Tel/Fax: 971 661 378
    Urgències: 971 661 378

    NOVETAT

    ALGAIDA

    MONTUÏRI

    El nostre servei nou MUTUAVET.

    Carrer del Rei, 5
    07210 Algaida
    Tel/fax: 971.66.59.22
    Urgències: 971.66.13.78

    Camí de Ca’n Tamos, s/n
    07230 Montuïri
    Tel/fax: 971.646.649
    Urgències: 971.66.13.78


    Home


    Preguntes i afirmacions freqüents sobre la leishmaniosi

     

    Aprofitem aquest espai de la nostra pàgina web per reflectir algunes preguntes i dubtes que ens feu els propietaris amb cans malalts de leishmaniosi. Esperem que us ajudin a entendre millor la malaltia.

     

    Pot encomanar-se la malaltia a un altre o ca o persona si toquem un ca malalt o si ens llepa?

    La resposta és NO. La única manera de transmissió és indirecta. És a dir, cal que un mosquit de l’espècie Phlebotomus (a Mallorca les anomenem beates) intervingui picant primer un animal malalt i després un individu sà. A més, el contagi no pot ser immediat perquè la leishmania ha de patir una transformació dins el propi mosquit.

    Així, em pot picar un mosquit a mi?

    En aquest cas la resposta és SÍ. De fet el més probable és que si qualcú fa més d’un any que viu a Mallorca o hi ha passat els mesos d’estiu ja hagi estat picat per alguna “beata” que dugués la malaltia.
    Per sort la majoria de persones tenim un sistema immunitari competent. Això vol dir que les nostres defenses poden eliminar el paràsit i que d’aquesta manera no patim la malaltia. Per desgràcia moltes races de ca no són tant competents en aquest sentit i convé que ens assegurem que no la tenen fent una anàlisi al menys un cop l’any.

    M’han dit que si un ca contrau la leishmaniosi es mor.

    La resposta és rotundament NO. Si un ca contrau la malaltia pot arribar-se a morir si no el tractem i per això és important detectar-la abans que no causi desperfectes irreparables.
    Quan un test de detecció de leishmaniosi dóna positiu hem d’ampliar les anàlisis de sang i orina per determinar la gravetat de la malaltia. El pronòstic per a la nostra mascota i la pauta de tractament canvien en funció d’aquest resultats.

    Quan un ca té les ungles llargues té leishmaniosi.

    No sempre és així, però molts cans amb leishmaniosi les hi tenen. Cal tenir en compte, però, que en general les ungles creixen SEMPRE al llarg de la vida de l’animal. Si per algun motiu (sedentarisme, impossibilitat per moure’s, trispol llis o de rajola…) no les poden gastar, el resultat serà que creixin més del que és normal.
    En tot cas, si detectem aquest símptoma o d’altres com falta de pèl al volant dels ulls, aprimament, descamació de la pell (caspa o seborrea); més val acudir al veterinari per descartar la possibilitat que tingui leishmaniosi.

    Es pot curar la leishmaniosi?

    Sí que es pot curar, si entenem com a curar l’eliminació de la leishmania del cos de l’animal, cosa que comprovem amb diferents anàlisis de sang i moll d’os quan hem acabat els tractaments. El que no podem reparar de vegades és el què ha malmès la malaltia (per exemple problemes de ronyó, a les articulacions o als ulls) que faran que l’animal quedi més delicat i que hagi de prendre dietes especials o algun medicament.

    Com podem prevenir que la nostra mascota s’encomani?

    Hi ha productes repel•lents que dificulten que el Phebotomus (beata) piqui les nostres mascotes. N’hi en forma de pipeta i en forma de collar. També podem fer que els animals no passegin a les hores que més mosquits hi ha (posta de sol) ni dormin a la intempèrie.
    Finalment existeix el que anomenem detecció precoç. Consisteix en realitzar un o dos anàlisis anuals per comprovar si el nostre ca ha agafat la malaltia. Detectar-la de manera incipient augmenta l’èxit del tractament perquè el paràsit no ha tingut temps d’afectar greument l’animal.

    Quins tractaments existeixen per curar la malaltia?

    S’han assajat molts medicaments. Alguns han donat respostes bones, d’altres parcials i moltes no aporten gairebé res. Només anomenaré les que funcionen bé. A les nostres clíniques les utilitzem soles o en combinació segons la situació de l’animal i dels seus propietaris:

    • Miltefosina (Milteforan): és un xarop pensat exclusivament per a medecina veterinària. Es dóna una sola vegada al dia durant vint-i-vuit dies.
    • Antimoniat de meglumina (Glucantime): s’aplica en forma d’injecccions una o dues vegades al dia durant 4-6 setmanes o més.
    • Alopurinol: es dóna en forma de pastilla dues vegades al dia durant molt de temps. Generalment es combina amb la miltefosina o amb l’antimoniat de meglumina.

    Quin seguiment de la malaltia s’ha de fer?

    Durant el període de tractament el veterinari ha de veure que els medicament s’apliquin correctament i que la resposta del pacient sigui la correcta (control dels símptomes i dels possibles efectes secundaris). És freqüent que no es comencin a veure millores fins a la segona o tercera setmanes de tractament.
    Quan la mascota rep l’alta seguirem fent controls periòdics durant el primer any per detectar una possible recaiguda mitjançant l’exploració clínica i les anàlisis de sang i orina. Posteriorment recomanem un o dos controls anuals com a qualsevol altra  mascota aparentment sana.

    Si us voleu informar de en què consisteix la nostra campanya per a la detecció precoç de la leishmaniosi, cliqueu aquí

     

    Diagnòstic precoç de la Leishmaniosis

     

    Ara que arriba el fred, com cada any, començam la Campanya de diagnòstic precoç de Leishmaniosis. Com quasi tots sabeu la leishmaniosis, també coneguda com la malaltia de la picada del moscard, és una malaltia causada per un paràsit que afecta als nostres cans i es dóna molt freqüentment, ja que vivim en una zona endèmica.
    Els símptomes són molt variats, des de problemas de pell, caspa, úlceres i ferides a les potes i orelles, augment del tamany dels ganglis, pèrdua de pes, coixeres, fins a insuficència i fallo renal. Els símptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema inmunitari de cada ca, així hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu, com el bóxer, el pastor alemany i, en general , les races pures, però en canvi n’hi ha d’altres que són més resistents, com els cans eivissencs, que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i són capaços d’eliminar el paràsit.
    El més important en la lluita contra la leishmaniosis és la prevenció. En el mercat existeixen varis productes que s’ha demostrat que eviten la picada del moscard, n’hi ha en forma de collars, que tenen una durada de 4-6 mesos, i en forma de pipetes, que s’apliquen mensualment. També es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol, moment de máxima activitat dels moscards, i es poden usar altres repelents com teles mosquiteres, anti-mosquits elèctrics, etc. Aquests mètodes a més d’evitar el contagi d’animals sans, també evita que els moscards piquin a animals malalts, poguent propagar la malaltia.
    Es recomana, a més, fer anàlisis de sang per detectar la presència d’anticossos al menys una vegada a l’any a tots els cans, encara que no mostrin símptomes, el mes de novembre o desembre, que és quan els moscards que transmeten el paràsit tenen menys activitat.

    COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSIS?

    La prova més usada per al diagnòstic és la serologia, és una prova senzilla de realizar: tan sols cal treure sang al ca. La serologia detecta els anticossos que l’animal fabrica en resposta a la infecció. Aquesta prova es pot acompanyar d’un proteïnograma.
    Una altra prova senzilla de dur a terme és la citologia de gangli, que consisteix en collir una mostra dels ganglis linfàtics, que en animals malalts estan normalment augmentats. Aquesta prova és poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltia.
    La PCR detecta parts del paràsit a la sang, gangli o moll d’os, és una prova molt sensible i quan és positiva significa que hi ha infecció, però s’ha de valorar junt amb els símptomes i els resultats d’altres anàlisis.
    Una vegada que un ca dóna positiu, s’ha de fer una analítica completa de sang i orina, per detectar possibles complicacions. Les més freqüents són anèmia, proteïnes augmentades, albúmina baixa i problemes de ronyó. Aquest panell d’anàlisis ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual. L’estadi de la malaltia ens dóna el pronòstic i determina el tractament que es farà.


    Si us voleu informar de en què consisteix la nostra campanya per a la detecció precoç de la Leishmaniosis, cliqueu aquí

     

     
    << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

    Pàgina 8 de 11

    Accés usuaris

    Usuaris