LLUCMAJOR

    Cardenal Rossell nº 103, baixos
    07620 - Llucmajor
    Tel/Fax: 971 661 378
    Urgències: 971 661 378

    NOVETAT

    ALGAIDA

    MONTUÏRI

    El nostre servei nou MUTUAVET.

    Carrer del Rei, 5
    07210 Algaida
    Tel/fax: 971.66.59.22
    Urgències: 971.66.13.78

    Camí de Ca’n Tamos, s/n
    07230 Montuïri
    Tel/fax: 971.646.649
    Urgències: 971.66.13.78


    Home


    La insuficiència renal

     

    Els ronyons son dos òrgans situats a l’abdomen que permeten filtrar la sang d’impureses. Tot el què serveix torna a la sang, però el que és nociu per a l’organisme s’excreta a través de l’orina. Si no fos per la funció dels ronyons qualsevol de nosaltres moriria en pocs dies.

    Quan a una persona li fallen els ronyons ha de filtrar la sang amb un aparell de diàlisi i entra en llista de transplantament si reuneix les condicions d’edat i estat de salud adequades. En medicina veterinària això no queda al nostre abast i hem de cuidar els ronyons de les postres mascotes encara amb més cura si volem que durin el màxim posible.

    Des que naixem els ronyons reben petites agressions o accidents que fan que morin algunes de les seves cèl.lules (substàncies nocives, petites deshidratacions, traumatismes,etc). Cada cèl.lula que mor ja no podrà ser regenerada i per tant podem dir  que CADA DIA PERDEM UN POC DE FUNCIÓ RENAL. La sort que tenen les nostres mascotes és que el teixit renal que queda és capaç de suplir la funció del què ja no funciona mentre no ultrapassi el 70% del total. O el que és el mateix pot ser que els ronyons de la nostre mascota estiguin molt danyats i que nosaltres no en tinguem ni la més mínima idea.

    Quants més anys passen més probable és que això pugui passar. Les proves de laboratori (tant de sang com d’orina) poden detectar un principi de mal funcionament molt abans que hi hagi aquests signes. Per això ES RECOMANA FER UNA ANALÍTICA COMPLERTA ANUAL A PARTIR DELS 7 ANYS.

    Llegiu-ne més...
     

    Els nostres avis

     

    Consideram que una mascota ha entrat a l’etapa geriàtrica a partir dels 7-9 anys depenent de la seva raça i del seu tamany. Efectivament, depèn de la seva talla perquè en general està comprovat que els moixos viuen més que els cans i que els cans de raça petita en viuen més que els grans, per no dir les races anomenades gegants. Per tant, neixent el mateix dia i a la mateixa hora, l’esperança de vida d’un ca rater és més alta que la d’un Dogo Alemany. És clar que això està basat en dades estadístiques i, per suposat, no té en compte les causes de mort per accident.

    El que també està del tot comprovat és que viuen més anys (i això ja no depèn de la raça ni de l’espècie animal) els qui han dut una vida més sana i han estat més ben cuidats. De fet això ens ho podem aplicar nosaltres mateixos, oi?

    Una mascota sana és aquella que té una bona alimentació, una bona activitat física i que reb una bona profilaxi o medicina preventiva. El capítol de l’alimentació és molt important i s’ha descuïdat un poc perquè “aparentment” totes les croquetes de pinso pareixen iguales. Ja us debeu imaginar que això no és així. El que en diferencia una d’una altra n’és la composició i , molt particularment, l’origen del nutrients que la componen. Per posar un exemple fàcil d’entendre:   no és el mateix un bon filet de vedella que un tros de carn magre de baixa qualitat, però totes dues són igualment CARN. A l’hora de triar el tipus de pinso de la vostra mascota cal deixar-se aconsellar pel vostre veterinari que abans de recomanar-ne un ja n’ha estudiat les carecterístiques. Els animals d’edat avançada tenen uns requeriments nutricionals diferents que els adults o els que estan en fase de creixement i per tant han de menester dietes sense tantes calories i amb alguns ingredients que allarguin i millorin les seves característiques físiques i mentals. És comú que algunes mascotes pateixin processos degeneratius del sistema nerviós parescuts a la malaltia d’Alzeimer en les persones. Es coneix com a SINDROM DE DISFUNCIÓ COGNITIVA que fa que desaprenguin alguns dels seus bons hàbits, estableixin noves rutines (per exemple canvis en les hores de son i vigilia) i desenvolupin determinades conductes obsessives (molt habitualment en tot el que està relacionat amb el menjar).

    Llegiu-ne més...
     
    << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

    Pàgina 9 de 11

    Accés usuaris

    Usuaris