LLUCMAJOR

    Cardenal Rossell nº 103, baixos
    07620 - Llucmajor
    Tel/Fax: 971 661 378
    Urgències: 971 661 378

    NOVETAT

    ALGAIDA

    MONTUÏRI

    El nostre servei nou MUTUAVET.

    Carrer del Rei, 5
    07210 Algaida
    Tel/fax: 971.66.59.22
    Urgències: 971.66.13.78

    Camí de Ca’n Tamos, s/n
    07230 Montuïri
    Tel/fax: 971.646.649
    Urgències: 971.66.13.78


    Home


    Veterinaris Montuiri - desparasitació internaPer a no descuidar la desparasitació de les nostres mascotes potser és important recordar les afeccions que poden causar els paràsits interns als nostres animals de companyia així com conèixer els diferents antiparasitaris que podem utilitzar.

    Els paràsits interns de més rellevància per a les nostres mascotes, anomenats endoparàsits, podríem dir que són els helmints, més coneguts com a cucs rodons i plans, que afecten a nivell intestinal i a nivell cardiopulmonar. A més d’aquests, no ens hem d’oblidar d’altres agents com són els protozous i les giàrdies, paràsits que també afecten a nivell gastrointestinal, però de menor mida, no perceptibles per a l’ull humà.

    Els helmints (o cucs plans i rodons) més significatius són: Toxocara canis (ca) i Toxocara cati (moix), Ancylostoma caninum (ca) i Ancylostoma tubaeforme (moix), Dirofilaria immitis (ca i moix), Dipylidium caninum (ca i moix), Echinococcus granulosus(ca) i Echinococcus multilocularis (moix), Toxoplasma gondii (moix), Taenia sp. (moix i ca), Toxascaris leonina (ca i moix), Capillaria plica (moix) i Trichuris vulpis (ca).

    Veterinaris Montuiri - desparasitació cadells

    La transmissió de cada un pot ser diferent, i el seu cicle vital varia en major o menor mesura segons el paràsit, però per norma general, passen pels estadis d’ous, larves no infectives i infectives, i estat adult. 

    Les formes infectives solen ser les larves i aquestes solen ser eliminades al medi a través de les femtes, aleshores quan un animal entra en contacte amb aquestes femtes, ingereix la forma infectiva (larva) i aquesta es desenvolupa dins el seu organisme fins a la forma adulta. Una altra forma de transmissió que cal tenir present és la via transplacentària i la via galactògena (a través de la llet de la mare als cadells). Una femella prenyada pot transmetre aquests paràsits als seus fetus i que els nostres cadells neixin infectats. Cal fer una desparasitació a la mare durant la gestació per reduir la càrrega parasitària dels petits, ja que les conseqüències poden ser mortals degut a la seva vulnerabilitat, i també desparasitar als cadells una vegada arriben a una edat segura per a l’ús dels antiparasitaris que tenim a l’abast. En aquest cas el tractament d’elecció és el PANACUR. El principi actiu és el fenbendazol, i és efectiu sobre la majoria de cucs intestinals, així com també per a les giàrdies. El tractament consisteix en tres tomes d’antiparasitari, una per dia, en tres dies consecutius per cadells i adults, en femelles prenyades la pauta varia des del dia 40 de gestació fins a 2 dies post part.


    Veterinaris Montuiri - desparasitacióLes migracions de cada paràsit també són variables. Alguns poden enquistar-se a diferents òrgans i romandre latents sense donar problemes, o n’hi ha d’altres que s’allotgen a l’aparell digestiu de l’animal i poden expressar diferent simptomatologia; des de diarrees, aprimament, abdomen agut (inflat), anèmia. Les migracions cardiopulmonars, com bé indica el seu nom, ens donaran signes respiratoris de fatiga, aprimament, etc.

    Cal tenir en compte una tercera via d’infecció relacionada amb els hostes intermediaris. Què és això? Alguns paràsits, per poder completar el seu cicle vital i arribar a la forma adulta, necessiten passar per l’organisme d’altres hostes que no són els definitius com en el cas dels nostres cans i moixos. Aquests hostes poden ser cucs, rosegadors, aus, cargols, etc. Aleshores serà ingerint aquests animals quan es doni la infecció de les nostres mascotes. Per aquest motiu en el cas de cans caçadors o que viuen a lloure, es recomana desparasitar-los amb més freqüència.

    Cal també tenir present que alguns d’ells poden infectar a les persones si hi entren en contacte, sent els nins els més sensibles, la transmissió es dóna per contacte directe amb superfícies contaminades o amb el mateix animal. Per això també és molt important la desparasitació de les nostres mascotes.

    Avui en dia existeix una gran varietat de productes al nostre abast per a tractar les nostres mascotes a nivell intern, fins i tot alguns d’ells combinen tant la desparasitació interna amb l’externa.

    MILBEMAX: Avui en dia és el tractament d’elecció per als nostres cans. Milbemax ens dóna una amplia protecció contra els helmints més comuns que poden infestar les nostres mascotes. La pauta recomanada d’administració és una toma única cada tres mesos. En cas de cans caçadors es pot recomanar dur a terme la desparasitació mensualment. En moixos la pauta és la mateixa.

    PROFENDER SPOT-ON: En el cas de moixos on la complicació de l’ús de pastilles moltes vegades fa impossible el tractament tenim l’opció de la desparasitació interna amb spot-on com és profender. S’aplica sobre la pell entre les dues escàpules com una pipeta clàssica de tal manera que l’animal no es pugui llepar.

    BROADLINE: El broadline és un dels antiparasitaris d’última generació on trobem la combinació de desparasitació interna i externa en un mateix producte. L’aplicació es cutànea, com les pipetes clàssiques, pero l’envàs resulta diferent, en forma de xeringa. S’aplica sobre la pell entre les dues escàpules i ens és útil tant per a desparasitar internament com per a protegir de puces i paparres. Cada spot-on té una efectivitat mensual.

    No dubtis en visitar-nos i resoldrem qualsevol pregunta per a ajudar-te a elegir el mètode que millor s’adapti a tu i a la teva mascota! Fins aviat!

    alt
    Marta Pascual.
     

    Quin risc té la meva mascota?


    Veterinaris Montuiri - cucs intestinalsAquest mes seguim amb la nostra campanya d’antiparasitaris i vos explicarem com podem prevenir que els nostres animals tenguin paràsits. Hi ha gent que pot pensar que el seu ca o el seu moix no té cucs perquè no els veu en les caques del seu animal o perquè menja herba i es purga, o que no tenen puces perquè no les veuen o no es grata... però això no garanteix que el nostre animal estigui lliure de paràsits, l'única manera és la desparasitació periòdica. 

    Els canets i moixets quan neixen poden estar parasitats amb cucs redons, ja que es transmeten des de la mare per la placenta, i després amb la llet quan mamen. 

    Els cucs intestinals, tant els cucs redons com els plans, poden afectar a cans i moixos de totes les edats. Els canets i moixets joves són els que manifesten símptomes més freqüentment, com diarrea, falta de creixement o fins i tot gastroenteritis greus. En cas dels cans i moixos adults, el seu sistema immunitari manté els paràsits en un número controlat, pel que no hi ha tanta quantitat com per que els eliminin amb les caques o donin símptomes com diarrea, però això no significa que no estiguin eliminant ous amb les femtes, amb lo que s’està contaminant l’ambient i és un risc per a altres animals i per a les persones.

    Els paràsits intestinals, tant els redons com els plans, estan adaptats a viure dins els budells pel que no solen sortir a l’exterior. El que l’animal parasitat treu amb les caques són els ous o les larves, depenent de l’espècie de paràsit, i aquests són microscòpics. Per tant, el fet de no veure cucs no és garantia de que el nostre animal no en tengui.

    Per a prevenir la disseminació d’ous de paràsits en l’entorn i per tant que puguin ser un perill de contagi tant per a altres animals com per a les persones, és essencial un bon programa de desparasitacions periòdiques, així com recollir els excrements que els animals poden fer als carrers i parcs, i fins i tot al camp i no deixar que facin caques a parcs on puguin jugar nins. 

    Montuiri Veterinaris - moix caçadorTambé s’ha d’evitar que els animals mengin carn crua o cacin ratolins o petits animals i se’ls mengin, en cas de cans i moixos caçadors s’hauran de desparasitar més freqüentment.

    Hem de recordar també que les puces són una font de contagi d’una espècie de cucs, els Dypilidium, aquells que veiem amb forma de granets d’arròs, per tant, un animal que ha tengut puces també l’hem de desparasitar internament.

    Per el que fa als paràsits externs, els més habituals són puces i paparres. Les paparres viuen al camp i zones amb herbes, necessiten ingerir sang per passar d’una fase larvària a l’altra i per posar els ous en cas de les adultes, d’aquesta manera poden passar de varis dies a setmanes adherides a l’animal. Amb el procés d’ingerir sang poden transmetre virus i bactèries que provoquen malalties greus als animals i a les persones. Els nostres cans i moixos es poden infestar amb paparres si viuen al camp o zones rurals o si surten a passejar per boscs o jardins.

    Les puces adultes viuen tota la seva vida sobre l’animal, poden posar uns 20 ous diaris, que queden a l’ambient on viu l’animal, generalment al seu llit, sofàs, catifes, etc. I si la temperatura és òptima, com passa dins les vivendes, poden desenvolupar-se durant tot l’any. Per tant per cada puça que veiem sobre els nostre ca o moix hi ha centenars d’ous i larves allà on viu. Per això és tan important tractar a tots els animals de la casa durant tot l’any.

    El risc de contagi amb paràsits existeix durant tota la vida dels animals i s’ha de tenir en compte l’estil de vida de cada mascota per donar-li el tractament més adequat. A Montuïri Veterinaris t’aconsellarem sobre la millor pauta de desparasitació per al teu ca o moix segons el risc d’adquirir paràsits i el risc per a la família.

    alt

    Laura Gomila
     
    << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

    Pàgina 4 de 11

    Accés usuaris

    Usuaris