LLUCMAJOR

Cardenal Rossell nº 103, bajos
07620 - Llucmajor
Tel/Fax: 971 661 378
Urgencias: 971 661 378

NOVEDAD

ALGAIDA

MONTUÏRI

Nuestro nuevo servicio MUTUAVET.

Carrer del Rei, 5
07210 Algaida
Tel/fax: 971.66.59.22
Urgències: 971.66.13.78

Camí de Ca’n Tamos, s/n
07230 Montuïri
Tel/fax: 971.646.649
Urgències: 971.66.13.78


Home


Quina olor que li fa la boca!

 

La mala olor de la boca és un problema comú en els cans de companyia que, a més de presentar una olor desagradable pot ser un signe de malaltia de la nostra mascota.

Els cans de raça petita tenen més tendència a la formació de tosca que els de raça gran.

És evident que amb el pas del temps, si no actuem, l’acumulació de tosca anirà en augment, presentant les seves manifestacions sobre tot a partir dels 5-6 anys.

Les bactèries que formen part de la placa bacteriana poden produir abscessos dolorosos, problemes oculars, la pèrdua de les peces dentals, i, lo que es més greu, problemes cardíacs importants.

Segur que molts de vosaltres haureu vist una placa de color marró o verdosa a sobre de les dents del vostre ca o moix, això és el que coneixem com a tosca. Perquè es formi, primer ha d’haver-hi una infecció local produïda per les restes de menjar. Una vegada que s’ha format la placa sobre l’esmalt les restes de menjar es continuaran acumulant provocant la inflamació i retracció de les genives, el que coneixem com a gingivitis. Sapigueu que la gingivitis provoca dolor i malestar en la nostra mascota.

Les persones, quan ens rentem les dents eliminem els restes de menjar per evitar la multiplicació de les bactèries. Però els cans no es raspallen les dents desprès de cada menjada... afortunadament actualment existeixen altres mètodes que ens ajuden a mantenir la boca del nostre animal en les millors condicions possibles.

Es poden raspallar les dents amb raspalls i productes especials, però és una tasca difícil i no tots els cans ho accepten per igual.

Un factor important, es l’alimentació. Les croquetes dels pinsos estan adequades a la forma de mossegar dels cans, de manera que quan mosseguen aconsegueixen un efecte mecànic sobre el tosca. Es pot dir que actuen a mode de raspall de dents evitant que s’acumulin els restes de menjar. Al contrari del que ocorre quant els hi donam menjar casolà, el qual es va acumulant amb gran facilitat entre les dents.

Avui en dia existeixen gran quantitat de ossos específics per la neteja de les dents en forma de premis. Estan dissenyats de tal forma que el ca estigui un temps mossegant l’os abans d’empassar-se’l. Segur que molts ho sabeu, però cal recordar-vos que els ossos naturals (procedents d’altres animals) son perillosos per als cans. Aquests ossos no aporten nutrients i poden provocar greus problemes a nivell digestiu ja que es rompen en molts trossets i alguns d’ells arriben a provocar una obstrucció o, el que és més greu, una perforació de la mucosa digestiva. També existeixen joguines per a que vagin mossegant i eliminant les restes de menjar.

Al mercat poden trobar productes en pols o líquids, que es mesclen amb el menjar o l’aigua, que actuen prevenint la formació de la placa bacteriana.

Tot i així, a vegades no podem evitar al cent per cent la formació de les plaques. En aquests casos us recomanem realitzar una neteja de les dents. Les neteges de dents requereixen una anestesia general, ja que sinó no seria possible accedir a totes les parts de les dents. Al ser una anestesia general, abans us aconsellem fer-li una revisió general, a més d’unes analítiques sanguínies per assegurar-nos que l’anestèsia serà del tot segura. Potser us pregunteu com es fa això de la neteja de dents? Serà igual que en els humans? Doncs si, es realitza amb un aparell d’ultrasons. Aquest aparell ens permet desprendre la placa de tosca i eliminar les bactèries. Heu de saber que en els casos en que la malaltia periodontal és molt severa, durant el procés de neteja es poden arribar a perdre algunes peces dentals. Aquestes dents només es mantenen gràcies a la pròpia tosca i poden arribar a provocar la formació d’abscessos o infeccions molt importants de la mandíbula.

Una vegada feta la neteja és important seguir amb les mateixes mesures de prevenció, per així evitar al màxim la formació de noves plaques.

 

 

Un nou membre a la família

 

La família ha augmentat i té un nou membre: un moixet jove de pocs mesos, salta per tota la casa i ja ha intentat més d’una vegada escalar per les cortines. Li hem comprat una safata per la sorra, que usa des del primer dia com si algú l’hagués ensenyat, una cuneta  i un aliment de qualitat per gatets en creixement… Però… que podem fer perquè es mantengui sa?

Potser l’hem agafat d’una família que n’havia fet cria, o d’un refugi, o potser l’hem recollit del carrer, en qualsevol cas, l’haurem de dur al veterinari perquè li facin una primera revisió. Els gatets petits es contagien a través de la llet de la mare dels cucs redons (aquells que semblen espaguetti), així que encara que no hagi tengut contacte amb altres animals és necessari desparasitar-lo. A més si ve del carrer o d’un refugi és possible que estigui malalt o tengui diarrea i s’hauran d’analitzar les deposicions per saber si té altres paràsits. També s’haurà de posar algun producte per a les puces i pels àcars, els gats són molt sensibles als antiparasitaris, així que és important assegurar-nos que el producte usat és adequat per l’edat i el pes del moixet.

L’altre perill del qual hem de protegir el nostre moixet són les malalties víriques que es transmeten entre els gats i poden arribar a ser molt greus en els gatets joves. Abans de començar amb la vacunació és necessari que el veterinari hagi fet una primera visita al moixet per assegurar-nos de que està sa i per desparasitar-lo, tant per puces i paparres com per cucs intestinals, ja que si està malalt o parasitat les vacunes no fan l’efecte desitjat.

Les vacunes en el gat es posen a partir de les 8 setmanes, que és quan desapareix la protecció que transmet la mare als moixets. La primera vacuna que es posa el protegeix enfront de l’herpesvirus, el calicivirus, la panleucopenia i la clamidia, una bactèria que s’associa amb l’herpesvirus i el calicivirus per provocar el que es coneix com a Complexe respiratori felí. Aquesta vacuna es repeteix a les 12 setmanes. En cas de gatets amb més risc d’infecció, aquells que viuen a refugis o que poden estar en contacte amb gats del carrer no vacunats, es pot posar una tercera dosis.

La segona vacuna és la de la leucèmia. Abans de posar-la és recomanable fer un test de leucèmia per saber si el moixet ja està infectat. D’aquesta vacuna també se'n posa una segona dosis després de quatre setmanes. Les vacunes es repeteixen després un cop a l’any per assegurar que es manté un nivell d’anticossos correcte per protegir el moixet.


Una vegada el nostre moixet està vacunat i desparasitat per primera vegada, hem de recordar que l’hem de seguir desparasitant periòdicament, cada 3 mesos per cucs intestinals, o fins i tot més sovint si és dels que cacen petits animalets, i per puces i paparres mensualment. I quan arribi a la pubertat, sobre els 6 mesos haurem de pensar en la esterilització

Si penses adoptar un moixet o ja el tens a casa, consulta’ns per saber el que necessita en qüestió d’alimentació, vacunació i desparasitació per créixer sa.

Per a més informació, clica aquí

 
<< Inicio < Prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Próximo > Fin >>

Página 6 de 11

Acceso Usuarios



Usuarios