LLUCMAJOR

Cardenal Rossell nº 103, bajos
07620 - Llucmajor
Tel/Fax: 971 661 378
Urgencias: 971 661 378

ALGAIDA

MANACOR

MONTUÏRI

Carrer del Rei, 5
07210 Algaida
Tel/fax: 971.66.59.22
Urgències: 971.66.13.78

Carrer Historiador Truyols, 2
07500 Manacor
Tel/fax: 971.84.50.47
Urgències: 971.66.13.78

Camí de Ca’n Tamos, s/n
07230 Montuïri
Tel/fax: 971.646.649
Urgències: 971.66.13.78


Home


Preguntes i afirmacions freqüents sobre la leishmaniosi

 

Aprofitem aquest espai de la nostra pàgina web per reflectir algunes preguntes i dubtes que ens feu els propietaris amb cans malalts de leishmaniosi. Esperem que us ajudin a entendre millor la malaltia.

 

Pot encomanar-se la malaltia a un altre o ca o persona si toquem un ca malalt o si ens llepa?

La resposta és NO. La única manera de transmissió és indirecta. És a dir, cal que un mosquit de l’espècie Phlebotomus (a Mallorca les anomenem beates) intervingui picant primer un animal malalt i després un individu sà. A més, el contagi no pot ser immediat perquè la leishmania ha de patir una transformació dins el propi mosquit.

Així, em pot picar un mosquit a mi?

En aquest cas la resposta és SÍ. De fet el més probable és que si qualcú fa més d’un any que viu a Mallorca o hi ha passat els mesos d’estiu ja hagi estat picat per alguna “beata” que dugués la malaltia.
Per sort la majoria de persones tenim un sistema immunitari competent. Això vol dir que les nostres defenses poden eliminar el paràsit i que d’aquesta manera no patim la malaltia. Per desgràcia moltes races de ca no són tant competents en aquest sentit i convé que ens assegurem que no la tenen fent una anàlisi al menys un cop l’any.

M’han dit que si un ca contrau la leishmaniosi es mor.

La resposta és rotundament NO. Si un ca contrau la malaltia pot arribar-se a morir si no el tractem i per això és important detectar-la abans que no causi desperfectes irreparables.
Quan un test de detecció de leishmaniosi dóna positiu hem d’ampliar les anàlisis de sang i orina per determinar la gravetat de la malaltia. El pronòstic per a la nostra mascota i la pauta de tractament canvien en funció d’aquest resultats.

Quan un ca té les ungles llargues té leishmaniosi.

No sempre és així, però molts cans amb leishmaniosi les hi tenen. Cal tenir en compte, però, que en general les ungles creixen SEMPRE al llarg de la vida de l’animal. Si per algun motiu (sedentarisme, impossibilitat per moure’s, trispol llis o de rajola…) no les poden gastar, el resultat serà que creixin més del que és normal.
En tot cas, si detectem aquest símptoma o d’altres com falta de pèl al volant dels ulls, aprimament, descamació de la pell (caspa o seborrea); més val acudir al veterinari per descartar la possibilitat que tingui leishmaniosi.

Es pot curar la leishmaniosi?

Sí que es pot curar, si entenem com a curar l’eliminació de la leishmania del cos de l’animal, cosa que comprovem amb diferents anàlisis de sang i moll d’os quan hem acabat els tractaments. El que no podem reparar de vegades és el què ha malmès la malaltia (per exemple problemes de ronyó, a les articulacions o als ulls) que faran que l’animal quedi més delicat i que hagi de prendre dietes especials o algun medicament.

Com podem prevenir que la nostra mascota s’encomani?

Hi ha productes repel•lents que dificulten que el Phebotomus (beata) piqui les nostres mascotes. N’hi en forma de pipeta i en forma de collar. També podem fer que els animals no passegin a les hores que més mosquits hi ha (posta de sol) ni dormin a la intempèrie.
Finalment existeix el que anomenem detecció precoç. Consisteix en realitzar un o dos anàlisis anuals per comprovar si el nostre ca ha agafat la malaltia. Detectar-la de manera incipient augmenta l’èxit del tractament perquè el paràsit no ha tingut temps d’afectar greument l’animal.

Quins tractaments existeixen per curar la malaltia?

S’han assajat molts medicaments. Alguns han donat respostes bones, d’altres parcials i moltes no aporten gairebé res. Només anomenaré les que funcionen bé. A les nostres clíniques les utilitzem soles o en combinació segons la situació de l’animal i dels seus propietaris:

  • Miltefosina (Milteforan): és un xarop pensat exclusivament per a medecina veterinària. Es dóna una sola vegada al dia durant vint-i-vuit dies.
  • Antimoniat de meglumina (Glucantime): s’aplica en forma d’injecccions una o dues vegades al dia durant 4-6 setmanes o més.
  • Alopurinol: es dóna en forma de pastilla dues vegades al dia durant molt de temps. Generalment es combina amb la miltefosina o amb l’antimoniat de meglumina.

Quin seguiment de la malaltia s’ha de fer?

Durant el període de tractament el veterinari ha de veure que els medicament s’apliquin correctament i que la resposta del pacient sigui la correcta (control dels símptomes i dels possibles efectes secundaris). És freqüent que no es comencin a veure millores fins a la segona o tercera setmanes de tractament.
Quan la mascota rep l’alta seguirem fent controls periòdics durant el primer any per detectar una possible recaiguda mitjançant l’exploració clínica i les anàlisis de sang i orina. Posteriorment recomanem un o dos controls anuals com a qualsevol altra  mascota aparentment sana.

Si us voleu informar de en què consisteix la nostra campanya per a la detecció precoç de la leishmaniosi, cliqueu aquí

 

Acceso Usuarios