LLUCMAJOR

    Cardenal Rossell nº 103, bajos
    07620 - Llucmajor
    Tel/Fax: 971 661 378
    Urgencias: 971 661 378

    NOVEDAD

    ALGAIDA

    MONTUÏRI

    Nuestro nuevo servicio MUTUAVET.

    Carrer del Rei, 5
    07210 Algaida
    Tel/fax: 971.66.59.22
    Urgències: 971.66.13.78

    Camí de Ca’n Tamos, s/n
    07230 Montuïri
    Tel/fax: 971.646.649
    Urgències: 971.66.13.78


    Home


    Raons per esterilitzar la nostra mascota

    Fa uns dies, parlant amb una persona que col•labora amb un refugi d’animals, em va comentar la quantitat d’animals que hi ha esperant a ser adoptats i el díficil que és trobar-los família.

    Alguns animals es troben perduts pel carrer, d’altres que no poden ser atesos pels seus antics propietaris i acaben en refugis i caneres, i, cada vegada amb més freqüència, ventrades senceres de canets i moixets, que són abandonades a les portes dels refugis o clíniques veterinàrias per “donar-los una oportunitat”, o fins i tot tirades als contenedors de fems!

    Quan adquirim un ca o un moix, tant si és mascle com femella, hem de tenir en compte que a partir dels 7-8 mesos ja són capaços de reproduir-se. Els moixos que, en general, són de vida més lliure, llevat d’aquells que viuen a pisos, marxen a buscar parella, poguent-se allunyar molt del lloc on viuen. Durant aquest passejos lluiten amb altres gats i es poden anar encomanant malalties, també és freqüent que tenguin accidents amb cotxes o que es perdin i no puguin tornar a casa.

    Si és una moixeta, ben aviat pot quedar gestant. Les gates de mitja tenen entre 3 i 5 gatets per ventrada i quan acaben de deslletar-los ja poden tornar a quedar-se gestants.

    Les gosses també arriben a la maduració sexual als 7-8 mesos. El tamany de les ventrades varia bastant en funció de la raça, les races de tamany petit poden tenir entre 4 i 5 canets, les de raça gran poden arribar a tenir-ne 10.

    I després que fem amb tants cadells ? Podem intentar buscar-los una família i regalar-los, però molts acabaran en un refugi perque ningú els vol adoptar o, en el pitjor dels casos, en el carrer. En el cas dels gats que viuen a foravila, els gatets es van assilvestrant, acabam tenint una població de mascles i femelles que seguiran criant… I hem de pensar que els gats no són animals de vida silvestre, si no domèstics i que ens hem de cuidar d’ells.

    Des de Montuïri Veterinaris us aconsellem sempre esterilitzar les vostres mascotes, sobretot aquelles de vida semi-lliure, però també les que viuen dins la casa, ja que també s’eviten conductes indesitjables com el marcatge en cas dels mascles o malalties com tumors de mama o infeccions de matriu en les femelles.

    Hi ha molts de mites envoltant l’esterilització de cans i moixos, com per exemple, que els animals engreixen i perden vitalitat, que els canvia el caràcter, o que és necessari que les femelles tenguin al menys cria una vegada, però tot això no deixen de ser llegendes.

    No és necessari que una moixa o una cussa tengui cadells un cop a la vida, no és cert que després tenguin tumors de mama o de matriu, de fet esterilitzant a l’animal eliminem la probabilitat de qualsevol problema de matriu i reduïm la incidència de tumors de mama, que depèn en gran mesura de la influència hormonal.

    Tampoc és cert que els canviï el caràcter o perdin vitalitat, segueixen tenint les mateixes ganes de jugar que sempre i en el cas dels cans guardians, el fet d’estar esterilitzats no fa que perdin el seu instint territorial. El que sí que pot fer és que els mascles no siguin tan agressius amb altres mascles i es redueixin les bregues.

    Pel que fa a l’augment de pes, és degut a certs canvis metabòlics, però es resol donant a l’animal una dieta equilibrada i el nivell de exercici que necessita.

    L’esterilització en les femelles, tant cusses com moixes consisteix en treure els ovaris i la matriu. És realitza una analítica bàsica abans de la cirugia per assegurar que tot està bé, és un procediment de rutina que té pocs riscs i l’animal està recuperat en pocs dies. En el cas dels mascles es lleven els testicles, és una cirugia més sencilla que en les femelles ja que no s’ha d’obrir l’abdomen. Hi ha una altra tècnica que és la vasectomia, en la que es deixen els testícles, d’aquesta manera no es lleva el comportament sexual del mascle però no són fèrtils.

    La tinença d’una mascota ens fa responsables d’ella, no només de la seva alimentació, si no també de la seva salut i el seu benestar, i l’esterilització a més de ser un benefici per el nostre animal evita la reproducció indiscriminada i el conseqüent abandonament d’animals.

    Vine a l'Hospital i t'informarem sobre els advantatges de l'esterilització per a la teva mascota, a més a Montuïri Veterinàris volem ajudar-te oferint-te unes promocions molt interessants.

     

     

    Amb la calor arriben els paràsits!

     

     

    Amb la calor arriben també els paràsits, sobretot les puces i les paparres. Ja hem parlat en altres articles sobre la importància de la desparasitació tant interna (cucs intestinals) com externa per mantenir les nostres mascotes sanes, pero ara volem resaltar un aspecte molt important i menys conegut com són les malalties transmeses per aquests tipus de paràsits, que en alguns casos poden ser molt greus per les nostres mascotes i que, a més, ens poden afectar a nosaltres. És el que es coneix com a zoonosi: una malaltia que es transmet dels animals a les persones.

    Els paràsits interns més habituals són els cucs intestinals, n’hi ha de plans i de rodons. Generalment donen símptomes en canets i moixets joves: problemas digestius, diarrèes, aprimament i mal pelatge i, fins i tot, anemia. Els cans adults generalment no mostren símptomes i és poc freqüent que es vegin paràsits adults en les femtes, però el que sí eliminen són ous microscòpics que queden a la terra i sobre les herbes i serveixen de font d’infecció per a altres animals i en alguns casos per a les persones.

    En les persones les larves dels cucs rodons provoquen el que es coneix com a larva migrans cutània i larva migrans visceral. Els que tenen més riscs són els nens, ja que els agrada jugar amb la terra i generalment s’obliden de rentar-se les mans després de jugar o tocar un animal. Pot ser molt greu quan les larves afecten l’ull, ja que poden provocar lesions irreversibles.

    Els cucs plans o tènies també es poden transmetre a les persones, és coneix com a hidatidosis o quist hidatídic. El paràsit forma quists al fetge, pulmons i ronyons. Les persones no mostren símptomes fins que els quists no tenen cert tamany. És una infecció típica del món rural, però aquests cucs els transmeten les puces als cans i als moixos, així que qualsevol animal que tenguem a casa amb puces ens pot contagiar aquesta malaltia.

    Altres infeccions que poden afectar als animals i a les persones són les giardies, els coccidis, com el criptosporidium, i la toxoplasmosis. Les persones ens podem contagiar menjant verdures que no s’han rentat correctament.

    Les puces, a més del malestar i la picor que provoquen en els nostres animals, també els poden donar al•lèrgies, arribant a fer-los problemes greus a la pell. Com hem dit abans, també poden transmetre un tipus de cucs quan l’animal es llepa i es menja alguna puça, per això és important, a més de donar pastilles per els cucs amb regularitat, posar-los pipetes per evitar que agafin puces.

    Les paparres també donen problemes a la pell allà on s’aferren per alimentar-se i poden arribar a provocar anemia en animals molt parasitats. Però, a més, transmeten altres malalties bacterianes mitjançant la picada, que poden arribar a ser molt greus.

    La major part d’aquestes bactèries afecten les cèl•lules de la sang, algunes es multipliquen als glòbuls vermells i els rompen, provocant anèmies greus i fan que la pell i les mucoses dels animals tornin grogues (icterícia), és el cas dels anaplasmes en moixos i la babesiosi en cans. Altres infeccions afecten als glòbuls blancs o a vegades a les plaquetes, com en el cas de les rickettsies i l’erhlichiosis. Els símptomes són molt variats i a vegades el diagnòstic pot ser dificultós, el més freqüent és depresió, febre, anemia i problemes articulars.

    Aquestes infeccions també poden afectar a les persones si els pica una paparra infectada.

    Com veis tant els paràsits intestinals com les puces i les paparres poden tenir conseqüències greus per als nostres animals i per a nosaltres, per si mateixos i per les malalties que transmeten. A més hem de recordar que els que tenen més risc de contreure aquestes malalties són els nens que conviuen amb mascotes, per això, és molt important la desparasitació periòdica tant interna com externa de cans i moixos.

    Pregunta’ns quins són els productes i les pautes més adecuades per desparassitars la teva mascota i així evitar malalties.

     

     
    << Inicio < Prev 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Próximo > Fin >>

    Página 5 de 11

    Acceso Usuarios

    

    Usuarios